Tot un èxit!

La sessió de hui ha estat molt millor que la d'ahir. No he apagat l'ordinador, però m'he ficat els taps a les orelles (així i tot encara s'escoltava... quina andròmina, sembla que vaja a gasoil). Amb les oïdes tapades s'ha amplificat el so de la meua respiració, i m'ha ajudat a centrar-me en ella.

Crec que amb el que més em distreia era quan m'adonava que m'havia desconcentrat. És com un cercle viciós, perquè pensar que m'havia desconcentrat era una altra evidència de que continuava desconcentrat. Però en poc temps, i gràcies a escoltar-me la respiració, em repetia: "respire", "inspire i expire", o "dins i fora"; i aleshores reprenia l'estat d'atenció.

En alguns instants molt curts notava que la concentració era significativa, que contrastava amb la resta del temps. De totes maneres, la mitjana ha sigut acceptable, diria jo.

M'he imaginat a mi mateix com un cos vagant per l'espai, com si fóra un planeta, amb la meua atmosfera pròpia i tot, Com m'escoltava també els batecs del cor, m'imaginava que aquest era el nucli del planeta Jo. Totalment sol, aïllat de qualsevol pertorbació externa. M'imaginava aproximant-me al Sol, i contemplant-lo tranquil, just al davant, sense cremar-me. Ara ho pense i crec que era espectacular. Quin viatge!

També m'he imaginat submergit a l'aigua, amb eixa sensació tan confortable d'absència de pesadesa. Menys pesat seria a l'espai, però mai he estat a l'espai i em costa associar-ho amb la manca de sensació gràvida. L'aigua em resulta més familiar.

En algun moment també m'ha abordat la pregunta: "Quanta estona portaré?" Però he continuat amb la tasca. Més tard m'ha passat pel cap la idea d'acabar, però m'he proposat reconcentrar-me de nou una última vegada, com un esprint de comiat. I al moment he obert els ulls amb una sensació de calma i satisfacció importants. No em preocupava massa haver estat poc temps, o menys de l'esperat, perquè em trobava a gust. He mirat l'hora i he estat poc més de mitja hora: més satisfacció encara.

I demà més!