Aquest és un projecte de meditació que miraré de complir durant un any sencer (sense cap intenció de detenir-me). Consistirà en dedicar un mínim d'uns 20 minuts diaris a l'art de meditar. L'objectiu consta de dos parts: 1, assolir les 100 hores en menys d'un any; i 2, la perseverança que cal per ser constant durant un any.
Per a complir l'objectiu, hauré d'aconseguir les dos coses. Si assolisc les 100 hores abans de complir l'any, hauré de continuar fins acabar-lo; i si acabe l'any sense haver assolit les 100 hores, hauré de continuar fins complir-les. En qualsevol cas, el meu propòsit és aprendre a meditar per tal d'experimentar els beneficis d'aquesta pràctica, més enllà de qualsevol meta quantificable en hores o en dies. Les 100 hores i l'any són per a mi una motivació, una referència. El repte real, l'autèntic desig, és evidenciar en mi un canvi positiu, profund i durador.
Amb tot, confesse que sóc una persona que no reacciona massa bé a pressions ni horaris. Necessite absoluta flexibilitat i llibertat per a organitzar-me; i les planificacions, en general, no són del meu grat. Aquesta preferència per mètodes lliures s'ha convertit, en moltes ocasions, en una indisposició total a emprendre qualsevol projecte. Ja sabeu, la típica persona que inicia mil i una coses, i no n'acaba mai cap. Així que afegiré que, a mode autoexculpatori, em concediré alguns dies de mandra a la setmana, perquè el que m'interessa és mantenir una tendència positiva.
Parle en futur perquè no vaig a començar hui, ni tampoc demà. He caigut malalt de refredat (típic en aquesta època de l'any). Així que vull esperar a estar millor per a no tenir que enfrontar-me de primeres, no sols a la meua més que increïble capacitat per a distreure'm amb una mosca (cosa que espere anar solucionant amb el temps), sinó també a la febre, la tos, el mal de gola, i la congestió nasal.
He de dir que mai he assistit a cap sessió de meditació, i el poc que sé, és el poc que he llegit per Internet, i en algun llibre que he adquirit. Un vídeo d'una conferència de Matthieu Ricard va ser en el seu moment, el que em va despertar l'interès per la meditació. Un interès, que si he de ser sincer, crec que ja habitava en mi d'alguna manera. La manera d'expressar-se que té aquest home va bastant en la meua línia. D'aquesta manera vaig comprar dos llibres d'aquest monjo budista francès: En defensa de la felicitat i L'art de la meditació, aquest segon és el que li dóna nom a aquest bloc. Confesse que només he llegit poc més de la meitat de L'art de la meditació. És el que sol passar quan es compren llibres per Internet, que per aprofitar les despeses d'enviament, comprem una fotracà de llibres, i després no donem coll a llegir-los. Però bé, poc a poc aniré fent-me amb ells.
Aquest llibre, L'art de la meditació, dóna molt bons pasos sobre com iniciar-se en aquestes pràctiques: postures, respiracions, maneres d'enfrontar-se a la distracció, etc. Sembla ser una bona guia per a tota persona que pretén iniciar-se en la meditació. Personalment, utilitzaré aquest llibre com a conseller principal en el meu camí iniciàtic.
Cert que Matthieu recomana al llibre aprendre al costat d'un bon mestre meditador, evidència de la qual no fique en dubte els seus beneficis. Tot i això, és quelcom no massa accessible per a mi per qüestions de distància, i aquesta en el meu cas és massa llarga com per a desplaçar-me tots els dies, cosa que es tradueix en una inversió econòmica que no em puc permetre. Més endavant, segons transcórrega el meu camí, m'agradaria mirar d'assistir un parell de vegades al mes a una sessió personada guiada per un mestre. Em faria molta il·lusió, però pel moment la meua situació econòmica és la que és.
Tal volta siga convenient parlar un poc de mi, en el sentit d'explicar breument la meua manera de pensar i d'entendre la vida. No siga cosa que tinguen alguna relació amb els resultats que vaja experimentant.
Un moment, m'acabe d'adonar que no m'he presentat. Com que no pensava revelar el meu nom real, li he restat importància a la presentació i se m'ha passat. Utilitzaré un pseudònim, perquè encara que no es tracte del meu nom real, sempre facilita la comunicació pensar amb un nom assignat a una persona. El meu pseudònim serà Enric, en homenatge a una persona que els seus pensaments em resulten especialment atractius i la seua coherència digna d'admirar: Henry David Thoreau.
Doncs hola, em dic Enric i podria dir que concep l'ésser humà com un element que ha d'estar integrat en la Natura, per tal de portar una vida plena i satisfactòria. Pense que com millor podria viure una persona, seria sense que cap altra exercira domini sobre ella. No obstant, també comprenc perfectament, que la naturalesa ens atorga als humans diferents maneres de percebre i interpretar el nostre entorn, i que és natural que cadascú tinga una manera de pensar. Tanmateix crec que cal creure'ns capaços de viure cadascú amb la seua idea de vida, sense que implique imposar-la a altres.
I fins ací l'explicació del que pretenc, siga una gran experiència personal que, alhora, puga ser estesa a tots vosaltres.
Ens veiem en pocs dies, tan aviat com em recupere!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada