Hui he meditat fora de casa. Em referisc a en casa d'una altra persona, no a l'aire lliure. Tan de bo, però l'oratge no acompanya precisament.
El fet d'estar en un lloc bastant desconegut per a mi, m'ha inquietat els primers minuts. Estava en un silencia quasi absolut. Llevat dels típics sorolls que s'escolten per la nit, l'ambient era de tranquil·litat, i això que no portava els taps a les orelles. Ara que ho pense, canviar d'escenari em sembla una bona manera d'acostumar-me a meditar en qualsevol lloc.
Siga per un poc de somnolència, o per l'escalfor d'un calefactor elèctric que m'havia engegat uns moments abans, i que havia apagat just al començar, crec que més que concentrat, em mantenia desconnectat. Tot i això, pense que la capacitat de concentració no estava malament. Potser al mateix nivell o tal volta un poc menys, que la meditació d'ahir.
He continuat amb les paraules màgiques: "respiració", "dins i fora", "agafe aire i solte", "inspire i expire". I he continuat també veient-me com un mini planeta. M'he imaginat l'habitació on em trobava buida, amb les parets blanques, i després, també, esfèrica, i jo assegut al mig.
De tant en tant m'he adonat que l'esquena perdia la seua verticalitat lleugerament, i he tornat a posicionar-la com cal. També em creuaven alguns pensaments per la ment, i em sentenciava a mi mateix: ara no! La veritat és que funcionava.
Al final, m'he decidit a obrir els ulls quan havien passat uns 25 minuts.
A veure si poc a poc vaig pillant-li el truquet al tema de la respiració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada