Com ha anat la darrera sessió?

Res de comptes enrere ni pressions. Tampoc res de mandra. Faré el que faça, ni més ni menys.

divendres, 18 de novembre del 2011

Comprensió i desig de felicitat cap a tots

En primer lloc dir que ahir no vaig meditar; estava fet pols de fer exercici, i volia estirar-me al sofà o al llit.

Hui sí. De fet hui he acabat el llibre L'art de la meditació, de Matthieu Ricard, i en les últimes pàgines he llegit una cosa molt important, o millor dit dos:
Una és que per a acabar de meditar, no s'ha de tallar de colp la sessió, sinó que és convenient acabar-la amb la pretensió de que siga útil des de ja, a mi i a tots els que m'envolten. I desitjar que cadascú trobe el seu camí a la felicitat, per poc que compatibilitzem en la manera de veure les coses.
I dos, que és preferible realitzar les sessions de meditació quan els alcem del llit, pels matins, per tal d'encarar totes les accions del dia amb positivitat.

Fins el moment havia realitzat les sessions ben entrada la nit, o fins i tot la matinada. O siga, al acabar la jornada. A més a més, tot i que solia fer com una espècie de comiat cada vegada que acabava una sessió, veig molt més profitós i coherent realitzar la cloenda que ens recomana Matthieu R.

La sessió de hui, més que centrar-se en la respiració, cosa que he fet al principi, i en algun moment entre la sessió, per tal de retornar l'atenció; s'ha centrat en l'obertura afectuosa, és a dir, en l'amor i la comprensió envers tots. He repassat mentalment estimats, amics, familiars, i també persones amb les que no mostre simpatia ideològica-filosòfica. També, anant més lluny, envers persones que en algun moment m'han causat patiment. La veritat siga dita: u se sent molt millor quan descarrega el pes de les culpes i venjances. Tot i això, evitava pensar amb condescendència o superioritat moral. El meu era un desig cap a ells, que es tractava de que pogueren abandonar les pors que els turmentaven, i que seguiren els seus camins cap al benestar, foren els que foren.

M'ha envaït una sensació general de pau amb mi mateix, i això que de tant en tant se'm creuaven pensaments de distracció, com ara frases de personatges de televisió, o cançonetes i coses d'aquestes. Quan passava açò, m'ajudava de la visualització de mi mateix submergit a l'aigua, seré, en silenci, calmat.

El grau de concentració ha estat acceptable durant la mitja hora aproximada que ha durat la sessió, i la lliçó de hui ha sigut molt profitosa.

Fins la propera sessió!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada